El Casal Cultural de Mollet, de l'atenció a la vellesa a l'espai per al poble

Nascut en la postguerra de la mà de l'amo de la Rabasa-Derbi, l'entitat s'ha reinventat fins a esdevenir un gran dinamitzador cívic i ciutadà

Montse Eras (text) , Casal Cultural de Mollet (fotografies)

Mollet té una llarga història d’associacionisme d’ateneus, ara pràcticament extingits. En queda un exemple que, malgrat tenir els orígens a l’època fosca de la postguerra, s’ha anat reinventant, adequant-se a les demandes de la societat, i que actua com a espai de dinamisme cultural i d’obertura a la ciutat.
El Casal Cultural, a la cèntrica rambla Balmes de Mollet, és una dels equipaments privats de la ciutat més proper a la ciutadania de totes les edats. Els seus inicis, però, es remunten als anys 60 i a la voluntat del fundador de la fàbrica de ciclomotors Rabasa-Derbi i exalcalde a la postguerra (1939-41), Simeó Rabasa, de construir un espai per a la gent gran. L’empresari va tenir la pensada uns anys abans, després que al 1952 es comencessin a celebrar els Homenatges a la Vellesa amb molt d’èxit de participació. Rabasa va començar a madurar la idea de fer un casal per a avis a Mollet –el que seria el primer de tot l’Estat–, un projecte que es va ampliar a partir de converses amb altres molletans que l’esperonaven a fer un espai més ambiciós, que combinés un servei a la gent gran amb una proposta cultural adreçada al conjunt de la població.
Així, el maig de 1962 es va posar la primera pedra de l’actual edifici de tres plantes del Casal, que es va inaugurar el 7 de juny de 1964, amb un acte solemne amb totes les autoritats de l’època. La primera planta es va destinar als avis i –com en l’actualitat– quan ells no l’ocupessin, s’utilitzava com a sala de conferències i actes culturals, amb capacitat per a un centenar de persones. Fins aleshores no existia a Mollet –a part del Centre Parroquial– cap lloc d’aquestes característiques. La segona planta va servir per a la Biblioteca Popular –que hi va ser fins als anys 80– i la tercera es va destinar a la Formació Professional i Secretaria. Ironies de la història, el Casal s’havia construït en uns terrenys on l’Ajuntament republicà havia previst una biblioteca popular que mai va poder executar.

Ateneu atípic
El Casal és, doncs, un ateneu atípic, nascut del mecenatge d’un sol empresari en ple franquisme, i que es va constituir en fundació benèfica i docent, segons els estatuts aprovats el 1965, que atorgaven a la família Rabasa un espai preferencial com a patrons. Actualment el Casal Cultural és una Fundació Privada Catalana, governada per un patronat amb un estatut que es va revisar d’acord amb els temps democràtics. L’any passat es va tornar a actualitzar i es va adaptar a la nova normativa del Codi Civil de Catalunya. Actualment, el president del Casal és Josep Cot, que l’any passat prenia el relleu d’Albert Adami –nét del fundador– que el 2003 substituïa al mateix Cot a petició de part del patronat –no era habitual que ostentés la presidència la família Rabasa, que durant la història de la institució ha estat ocupada per persones a bastament conegudes al poble (com l’empresari de l’antiga tèxtil de can Fàbregas, Josep Molas, i el metge Santiago Tiffon, entre d’altres).
Així, amb un patronat que combina representants de les institucions, família fundadora i societat civil, el Casal ha sabut adaptar-se als temps que li han tocat viure. En les èpoques difícils de la dictadura, el Casal va acollir les primeres classes de català, i a les acaballes del franquisme programava cinefòrums i xerrades a favor de la democràcia.
El canvi de segle va arribar amb noves activitats que cercaven rejovenir l’usuari de l’entitat, com el cicle de música Divendres al Jardinet i el cineclub, així com respondre les necessitats dels seus socis més veterans, com el menjador per a socis i atendre els nous esdeveniments locals –tot cedint espais a altres entitats i amb la participació al concurs de pintura a l’aire lliure de Mollet, per exemple– i nacionals –amb nombroses xerrades a l’entorn de l’ecologia, la cohesió social i del procés sobiranista (s’hi han gestat entitats com Òmnium, la Taula d’Entitats pel Dret a Decidir i l’ANC a Mollet).

Prop de 1.600 socis
El Casal ha participat al Correllengua, al Sant Jordi –amb el concurs de petons–, al Carnestoltes i al Sant Joan, i organitza les Catifes de Flors de Corpus, la trobada de paelles al Jardinet, la coral del Casal, la trobada de puntaires, sortides i viatges per als seus associats, entre moltes altres activitats.
I tot des d’una independència econòmica –i, de retruc, dels estaments oficials– aconseguida gràcies a la quota dels prop de 1.600 socis i al lloguer d’una part de la seva seu al Departament de Benestar. L’objectiu: situar el Casal al centre de la vida social de la ciutat, mantenir el projecte cultural i social sòlid, i impulsar el relleu generacional d’una entitat que ja fa més de mig segle que és referent social i cultural dels molletans.
El Casal Cultural de Mollet,  de l'atenció a la vellesa  a l'espai per al poble

Cerimònia de posada de la primera pedra, el maig de 1962.

El Casal Cultural.

Un homenatge a la vellesa davant del Casal Cultural. Foto: Arxiu Històric Municipal de Mollet del Vallès i Casal Cultural.

El record modernista de l’Ateneu de Mollet

Ben a prop d’on hi ha el Casal, hi havia assentats els fonaments l’Ateneu de Mollet, un edifici modernista del qual només en queda el record en els anomenats pisos de l’Ateneu, a la rambla Balmes, entre els actuals carrers Barcelona i Anselm Clavé. L’Ateneu també va ser impulsat per un prohom de la ciutat, Frederic Ros, un empresari que l’any 1900 va tenir la idea de construir un cafè i lloc de reunió. Així, l’Ateneu de Mollet es va inaugurar el juny de 1902, amb una gran biblioteca i espai per a desenvolupar activitats, com cinema, teatre i reunions. El caire conservador de l’equipament, però, va fer que als anys 30 el sector més jove de l’Ateneu marxés al Tabaran, un altre equipament promogut des del món empresarial –la Tenería Moderna Franco-Española–, però de caire més esquerrà i que disposava d’un economat, un centre social i un teatre. L’Ateneu va funcionar com a tal fins als anys 60, quan es va convertir en un negoci d’explotació del bar i el cinema. Al novembre de 1974 tancava les portes.

Una imatge de l’Ateneu vist des de la plaça de Catalunya, de l’any 1925.

L’eclosió de l'autogestió juvenil

A inicis del segle actual Mollet va viure un moment dolç per al moviment d’ateneus populars. Van arribar a funcionar tres espais autogestionats i impulsats per col·lectius juvenils: La Maketa, La Gallineta i La Bombeta –curiosament tots tres coincidien amb la terminació de diminutiu. Lluny de ser projectes ‘petits’, van ser prou ambiciosos com per aplegar gran part d’una generació de joves inquiets, ja fos per l’art i la cultura, com per la política i la transformació social. La Maketa va ser l’ateneu juvenil degà, creat a finals dels 90, va mantenir la seva activitat –concerts, conferències, espectacles...– fins a set anys més tard, quan un pla d’actuació urbanística, que encara no s’ha desenvolupat, va obligar als socis a deixar el local. Durant uns anys va coexistir amb La Gallineta –que es va obrir el 2001 com a Casal Tio Canya–, un espai de reflexió per a l’independentisme, que va acollir centenars de propostes culturals i debats socials i mediambientals. Tancava les portes a inicis de 2009. Un any abans, havia obert les portes l’ateneu popular La Bombeta, amb una programació estable els caps de setmana d’espectacles, que es va allargar fins que al 2013 també va abaixar la persiana.

Foto: Oriol López Mayolas

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara