Un estiueig en l’imaginari
L’un i l’altre estiueig ja són història, perquè la transformació urbanística i social que ha sofert el Vallès i el component viatger que s’ha apoderat de les vacances estivals han escurçat molt aquells períodes en què es fixaven unes setmanes de descans en un territori concret, que, en tot cas, s’han traslladat a altres zones del país, cap al mar i a la muntanya. Amb tot, de l’estiueig contemplat globalment en queda una forta empremta i un record encara molt viu. Del senyorial i clàssic, en queden les torres modernistes i uns eixos urbans que encara avui configuren eixamples i carrers que llavors es van originar. I del que va motivar les urbanitzacions en camps i boscos, en queda una gran ocupació dispersa del territori, en unes àrees que han continuat creixent especulativament fins als nostres dies, a manera de ciutat jardí, que es van fer mal equipades i que han costat molt de regularitzar. En els dos casos, però, uns habitatges que havien estat pensats per ser ocupats estacionalment els mesos de bonança s’han acabat convertint en residència permanent d’antics estiuejants i descendents seus o no, esdevinguts veïns actuals.
Amb tot, l’impacte d’aquell estiueig que transformava la vida dels pobles i ciutats vallesans, des de Sant Joan i fins que al setembre arribava l’hora de tornar a l’escola, deixa molts altres records que trobareu recollits en aquestes planes. Els concorreguts envelats de les festes majors i les rivalitats esportives inofensives entre equips de locals i d’estiuejants, també dits “forasters”, formen plenament part de l’imaginari vallesà.