El Castell Nou de Llinars: una joia renaixentista
El castell, que ara ja és de propietat municipal, és un edifici del segle XVI declarat monument historicoartístic de caràcter nacional des de 1983
Ramon Vilageliu
(text)
, Enric Planas (fotografies)
L’1 de juliol de 1548, Riambau de Corbera-Santcliment, baró de Llinars, va convocar una reunió entre els prohoms de la ba-ronia a l'església de Santa Maria del Prat, un temple documen-tat des de l’any 1040 i que uns anys abans, el 1534, s’havia ampliat amb la construcció d'una capella dedicada a Sant Joan. A la trobada, Riambau va insistir en què les cases on vivia estaven en un estat lamentable, ruïnoses i esbalandrades, i els va demanar una ajuda de mil lliures per edificar un nou castell dins mateix de Llinars. Efectivament, aquells prohoms van concedir l’ajut a canvi d’algunes prestacions i es van compro-metre a tenir-lo enllestit deu anys després.
Entre 1548 i 1558, puntualment, es va edificar el castell que esdevenia nou perquè substituïa l’antic castell que s’havia edi-ficar als voltants del poblat ibèric del Far, un edifici documen-tat al segle X, però on s'hi han pogut identificar construccions del segle VI. Així es va construir el Castell Nou de Llinars, un magnífic edifici renaixentista de planta quadrada, amb pati central, amb una elegant galeria i unes defenses angulars als quatre costats, abans protegits també per torrelles, que es van desmuntar al segle XIX, arran de les guerres carlines.
Un edifici singular, únic
Ara, cinc segles després de la seva construcció, aquest palau renaixentista ha passat a ser de titularitat pública, ad-quirit per l’Ajuntament de Llinars del Vallès. D’aquesta ma-nera s’aproparà aquest singular edifici als veïns i veïnes, que en podran gaudir plenament i que forma part de la història del poble i del país.
El Castell Nou de Llinars és un edifici de planta quadrada, d'uns 27 m. de costat, organitzat entorn d'un pati central. Un vestíbul d'arc rebaixat porta al pati, al fons del qual hi ha àm-plies estances amb volta de creueria rebaixada. L’escala prin-cipal condueix a la galeria que dona a la sala noble de la casa. De dues plantes d'alçada i amb un magnífic enteixinat de cas-setons, aquesta sala compta amb un espectacular fris pintat de temàtica profana: els escuts de llinatges emparentats amb els Corbera, els dotze mesos de l'any –amb el seu nom escrit en català i el seu signe zodiacal.–, set planetes amb els seus signes astrològicsi i, finalment, les set virtuts –les teologals i les cardinals– acompanyades de textos sagrats en llatí, que hi fan al·lusió.
En conjunt el Castell Nou –conegut també pel palau dels Ayerbe, perquè al segle XVIII la família Corbera-Santcliment s'entroncà amb la família aragonesa dels Urries, marquesos d'Ayerbe i barons de Llinars– és un dels millors palaus renai-xentistes del país.
Així doncs, ara, aquesta joia renaixentista que entronca pas-sat i present, a l’abast de tothom.